Isabel Escribano
Nascuda a Borredà el 1962. La meva mare era filla de Cal Gall i el meu pare va venir d'Andalusia a mitjans dels anys 50. Des del 2017 estic casada amb el meu company de molts anys, en Fernando Lama.
Estudis Primaris a les Dominiques a Borredà i Berga i el Batxillerat a l'Institut Abat Oliba de Ripoll. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). Després d'una estada d'un any a Colònia (Alemanya) vaig obtenir el certificat d'aptitud d'alemany de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Vaig formar part de la llista Independents per Borredà (IB-CUP-EPM) a les eleccions municipals del 2007. Des de novembre del 2016 sóc regidora a l'Ajuntament de Borredà pel grup TJB-PA.
Des de fa més de 20 anys treballo com a Tècnica de Gestió a l'Institut Nacional d'Estadística, un organisme autònom del Ministeri d'Economia i Empresa. Del 2011 al 2015 vaig formar part del Comitè d'Empresa per la secció sindical de la CGT.
Sempre m'ha agradat molt llegir tot el que em cau a les mans, veure pel·lícules i viatjar. En els darrers anys m'agrada dedicar hores a l'hort i a la jardineria.
Visc a cavall entre Barcelona on treballo i Borredà on sóc regidora a l'oposició a l'Ajuntament i a més hi tinc el pare i les arrels.
Estudis Primaris a les Dominiques a Borredà i Berga i el Batxillerat a l'Institut Abat Oliba de Ripoll. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). Després d'una estada d'un any a Colònia (Alemanya) vaig obtenir el certificat d'aptitud d'alemany de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Vaig formar part de la llista Independents per Borredà (IB-CUP-EPM) a les eleccions municipals del 2007. Des de novembre del 2016 sóc regidora a l'Ajuntament de Borredà pel grup TJB-PA.
Des de fa més de 20 anys treballo com a Tècnica de Gestió a l'Institut Nacional d'Estadística, un organisme autònom del Ministeri d'Economia i Empresa. Del 2011 al 2015 vaig formar part del Comitè d'Empresa per la secció sindical de la CGT.
Sempre m'ha agradat molt llegir tot el que em cau a les mans, veure pel·lícules i viatjar. En els darrers anys m'agrada dedicar hores a l'hort i a la jardineria.
Visc a cavall entre Barcelona on treballo i Borredà on sóc regidora a l'oposició a l'Ajuntament i a més hi tinc el pare i les arrels.
Toni Chueca
Nascut el 1956 a Terrassa, una ciutat tèxtil (aleshores), dins d’una extraordinària família vinculada al comerç i les mitges. Amb una bona formació rodejada de sotanes negres d’escolapis, jugant a hoquei herba i després practicant muntanyisme, vaig decidir i optar que el meu futur fos a la natura i, si podia, vivint a pagès.
Això es fa realitat després d’estudiar Capacitació Agrària, treballar de jardiner i d’una estada fent Psicologia a la UAB que no va ser suficientment atractiva per acabar-ho.
El 1980 decidim un grup divers de persones instal·lar-nos a Olvan en una casa de lloguer sense aigua, llum, telèfon i quasi ni camí per iniciar allà la nostra experiència al camp.
No va ser fàcil en cap aspecte, ni econòmic, ni rural, ni professional; però el cert és que allà vaig iniciar el contacte amb la producció de formatge, compartint el projecte amb la meva companya, que feia d’infermera rural i creant una família excel·lent...
El 1980 fem els primers contactes entre joves formatgers, i el 1983 es crea l’Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà (ACREFA), que vaig presidir a l’inici i ara de nou des del 2012.
La meva activitat professional ha estat durant tots aquest anys en la producció de llet de cabra (18 anys) i l’elaboració dels seus derivats a Formatge BAUMA S.L. a Borredà.
M’agrada compartir els camins i muntanyes del món amb la meva família i amics allà on ens sigui possible. Gaudeixo molt de la música, especialment del jazz i la lectura, però sobretot és caminar el que m’aporta més satisfacció.
Comparteixo aquest extraordinari grup de persones de “Treballem Junts Per Borredà”, perquè al final he acceptat el que mai hauria cregut que faria: Estar una temporada a la política. Potser aquelles classes de ciències socials dels escolapis van sembrar una consciència que mai ha estat adormida i que ara vol posar el seu granet de sorra per ajudar a fer lliure el nostre país i millorar aquesta societat tan mancada de dignitat, eficàcia, justícia i bones pràctiques.
Això es fa realitat després d’estudiar Capacitació Agrària, treballar de jardiner i d’una estada fent Psicologia a la UAB que no va ser suficientment atractiva per acabar-ho.
El 1980 decidim un grup divers de persones instal·lar-nos a Olvan en una casa de lloguer sense aigua, llum, telèfon i quasi ni camí per iniciar allà la nostra experiència al camp.
No va ser fàcil en cap aspecte, ni econòmic, ni rural, ni professional; però el cert és que allà vaig iniciar el contacte amb la producció de formatge, compartint el projecte amb la meva companya, que feia d’infermera rural i creant una família excel·lent...
El 1980 fem els primers contactes entre joves formatgers, i el 1983 es crea l’Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà (ACREFA), que vaig presidir a l’inici i ara de nou des del 2012.
La meva activitat professional ha estat durant tots aquest anys en la producció de llet de cabra (18 anys) i l’elaboració dels seus derivats a Formatge BAUMA S.L. a Borredà.
M’agrada compartir els camins i muntanyes del món amb la meva família i amics allà on ens sigui possible. Gaudeixo molt de la música, especialment del jazz i la lectura, però sobretot és caminar el que m’aporta més satisfacció.
Comparteixo aquest extraordinari grup de persones de “Treballem Junts Per Borredà”, perquè al final he acceptat el que mai hauria cregut que faria: Estar una temporada a la política. Potser aquelles classes de ciències socials dels escolapis van sembrar una consciència que mai ha estat adormida i que ara vol posar el seu granet de sorra per ajudar a fer lliure el nostre país i millorar aquesta societat tan mancada de dignitat, eficàcia, justícia i bones pràctiques.
Montserrat Rota
Sóc la més petita de quatre germans, tres noies i un xicot, tots fills de Cal Canrubí. Sóc casada amb l’lgnasi Nadeu, el fuster del poble, i tinc dues filles -una treballa a Alella i l’altra als Estats Units- i un nét. Després de fer de modista més de 25 anys, vaig canviar l’agulla pel paper de vidre per dedicar-me a la restauració de mobles. Tot i això, la meva gran afició és l’art romànic. Des de l’any 2005, sóc membre d’una entitat que es dedica a organitzar sortides i jornades de divulgació d’aquest patrimoni arquitectònic i cultural. El 2011 vaig donar suport a la candidatura de CiU a les eleccions municipals, però el moment polític i social que travessa el país m’ha fet modificar alguns plantejaments ideològics. En els últims dos anys he estat secretària del nucli local de l’ANC, on he treballat colze a colze amb alguns dels meus companys de viatge. Com ells i elles, i tal com diu la cançó de Brams, jo també “vull per demà la meva terra lliure”.
Xevi Puigcercós
Des del 1995 plantant cara a tot el que no comparteixo. Estudiant d'enginyeria agroalimentària i ramader de professió. Fill de pare pagès i mare mestra, i educat a la millor escola, he après a lluitar pels meus ideals i a defensar la meva terra, els meus, i els altres. Militant de Poble Lliure, he acabat confiant en el procés independentista com la via a partir de la qual poder aconseguir la llibertat nacional i social dels Països Catalans com així avançar cap a un model global on el món rural no sigui menystingut. Descontent amb les polítiques caciquistes, i no conforme a seguir la llei per sobre de l'ètica, el 2015 decideixo formar part d'aquest projecte com a via per aconseguir el canvi. Cal prendre partit i fer polítiques municipals amb racionalitat i radicalitat democràtica per tal d'assolir una societat justa, feminista i ecologista.
Judit Sala
Nascuda a Manresa el 1997, amb arrels andaluses per part de mare i catalanes per part de
pare, em sento orgullosa al recordar que porto vint anys fent vida al poble, des que els meus
pares van decidir emprendre-hi el seu negoci.
Si bé encara em falta camp per recórrer en l’àmbit educatiu, després de finalitzar els estudis de
Grau Superior d’Educació Infantil a l’Escola Diocesana de Navàs, em trobo cursant
el Grau en Psicologia a la Universitat de Girona, ciutat on també resideixo. Però tot i la vida gironina que ara m’envolta, segueixo gaudint de la serenitat que m’aporten els paratges naturals que envolten el poble, els carrers on he crescut i el caliu de la meva gent. I des de la meva infantesa, on vaig tenir l’oportunitat de créixer a l’escola que ara vull conservar, fins a dia d’avui, m’omplo d’esperança per ajudar amb l’avenç del poble i participar en el seu progrés. Per aquest motiu, m’endinso en aquest projecte amb ganes de sumar, d’aportar i millorar, des de la inclusió, el respecte i la llibertat.
pare, em sento orgullosa al recordar que porto vint anys fent vida al poble, des que els meus
pares van decidir emprendre-hi el seu negoci.
Si bé encara em falta camp per recórrer en l’àmbit educatiu, després de finalitzar els estudis de
Grau Superior d’Educació Infantil a l’Escola Diocesana de Navàs, em trobo cursant
el Grau en Psicologia a la Universitat de Girona, ciutat on també resideixo. Però tot i la vida gironina que ara m’envolta, segueixo gaudint de la serenitat que m’aporten els paratges naturals que envolten el poble, els carrers on he crescut i el caliu de la meva gent. I des de la meva infantesa, on vaig tenir l’oportunitat de créixer a l’escola que ara vull conservar, fins a dia d’avui, m’omplo d’esperança per ajudar amb l’avenç del poble i participar en el seu progrés. Per aquest motiu, m’endinso en aquest projecte amb ganes de sumar, d’aportar i millorar, des de la inclusió, el respecte i la llibertat.
Òscar Martínez
Vaig néixer el 1998 a Borredà. El meu pare és nascut a Berga i la meva mare a Sevilla, ambdós però són de pares immigrants d’Andalusia. Educat a l’escola de Borredà tota la primària, la secundària i el batxillerat a l’Institut Guillem de Berguedà de Berga. Actualment sóc estudiant d’Enginyeria Elèctrica a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona però pujo cada cap de setmana al millor poble del Berguedà per veure els familiars i amics que tant m’estimo.
M’encanta gaudir de la naturalesa i l’aire pur que envolta el meu poble, però també sóc fan de viatjar i recórrer món.
Com va dir Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, “Ha arribat el moment d’escriure un nou capítol de la història d’aquest poble, ara més que mai el poble ha de ser el màxim protagonista”.
M’encanta gaudir de la naturalesa i l’aire pur que envolta el meu poble, però també sóc fan de viatjar i recórrer món.
Com va dir Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, “Ha arribat el moment d’escriure un nou capítol de la història d’aquest poble, ara més que mai el poble ha de ser el màxim protagonista”.
Assumpta Duran
Mestra de Borredà del curs 1982/83 fins el 2016/17. Nascuda al Maresme (Argentona) el 1953, he treballat de mestra des dels 18 anys a les escoles Anxaneta i Camí del Mig de Mataró. Vaig estudiar Pedagogia a la Universitat de Barcelona i vaig tenir la gran sort de poder estudiar i treballar al mateix temps, cosa que em va permetre una formació en profunditat al costat dels meus companys.
El meu aterratge a Borredà tenia una clara intenció: trobar un espai rural per a organitzar una petita explotació ramadera juntament amb el meu company Xavier Puig.
La vida m’ha portat a especialitzar-me en escola rural i a participar en el Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, del qual he estat coordinadora del 2007 al 2009. Continuo sent membre activa d’aquesta organització, que vetlla per la millora de l’escola i l’educació rural en tots els seus àmbits. He estat formadora de mestres de l’equip de l’ICE de la UAB, realitzant preferentment formació per a mestres novells i formació en centres. He estat, també, formadora del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a les direccions de centres, especialitzada en Currículum. He participat en nombroses experiències i debats com a experta en escola rural amb la Diputació de Barcelona (Poble Educador), la Universitat de Vic, les universitats catalanes (bàsicament en la formació inicial de mestres rurals), la Fundació Jaume Bofill, en congressos i seminaris durant una bona colla d’anys. He publicat articles per a les revistes Guix i Perspectiva Escolar i he participat en la publicació d’un parell de llibres de Pedagogia, el darrer publicat el febrer de 2015.
Actualment estic jubilada però continuo vinculada a l’ensenyament participant a les activitats del Secretariat d’Escola Rural i de l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya. Amb el primer estem realitzant un projecte internacional (Erasmus plus) sobre les competències professionals del mestre rural, conjuntament amb la Fundació del Món Rural i les universitats de Barcelona, Aragó, Burdeos i Lisboa. Amb l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya estem difonent un document de diagnosi de l’educació al món rural.
També participo al Grup Educació Saber, del Berguedà, que busca apropar els infants i joves al tema dels refugiats, realitzant tallers a les escoles i instituts de la comarca, juntament amb dues companyes mestres jubilades.
El meu aterratge a Borredà tenia una clara intenció: trobar un espai rural per a organitzar una petita explotació ramadera juntament amb el meu company Xavier Puig.
La vida m’ha portat a especialitzar-me en escola rural i a participar en el Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, del qual he estat coordinadora del 2007 al 2009. Continuo sent membre activa d’aquesta organització, que vetlla per la millora de l’escola i l’educació rural en tots els seus àmbits. He estat formadora de mestres de l’equip de l’ICE de la UAB, realitzant preferentment formació per a mestres novells i formació en centres. He estat, també, formadora del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a les direccions de centres, especialitzada en Currículum. He participat en nombroses experiències i debats com a experta en escola rural amb la Diputació de Barcelona (Poble Educador), la Universitat de Vic, les universitats catalanes (bàsicament en la formació inicial de mestres rurals), la Fundació Jaume Bofill, en congressos i seminaris durant una bona colla d’anys. He publicat articles per a les revistes Guix i Perspectiva Escolar i he participat en la publicació d’un parell de llibres de Pedagogia, el darrer publicat el febrer de 2015.
Actualment estic jubilada però continuo vinculada a l’ensenyament participant a les activitats del Secretariat d’Escola Rural i de l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya. Amb el primer estem realitzant un projecte internacional (Erasmus plus) sobre les competències professionals del mestre rural, conjuntament amb la Fundació del Món Rural i les universitats de Barcelona, Aragó, Burdeos i Lisboa. Amb l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya estem difonent un document de diagnosi de l’educació al món rural.
També participo al Grup Educació Saber, del Berguedà, que busca apropar els infants i joves al tema dels refugiats, realitzant tallers a les escoles i instituts de la comarca, juntament amb dues companyes mestres jubilades.
Miquel Mendoza
Enamorat de Borredà des del 1998. Crescut i educat en una família on preval la importància de la unió, l’amor, la llibertat, el respecte, la natura, la importància de lluitar pel que et fa feliç i no defallir davant del que trobis injust. M’encanta veure món i gaudir de la bona amistat.
He estudiat sistemes microinformàtics i actualment estic compaginant els estudis d’administració i finances amb la feina de gestor comercial en una corredoria d’assegurances.
Com Lou Marinoff, crec i recolzo que “la nostra percepció actual és només una forma de veure les coses i com més perspectives investiguem millor serà la nostra comprensió” com a ingredient principal per arribar entendre’ns.
He estudiat sistemes microinformàtics i actualment estic compaginant els estudis d’administració i finances amb la feina de gestor comercial en una corredoria d’assegurances.
Com Lou Marinoff, crec i recolzo que “la nostra percepció actual és només una forma de veure les coses i com més perspectives investiguem millor serà la nostra comprensió” com a ingredient principal per arribar entendre’ns.
Brigitte Hiltrud
Sóc alemanya, el 1996 vaig venir a Catalunya per fer les pràctiques de la meva carrera i m’hi vaig quedar a viure.
Sóc llicenciada en enginyeria d’automoció. Treballo en una empresa d’enginyeria del sector automovilístic.
Fa 15 anys vaig començar a venir a Borredà. Hi he viscut 10 anys i segueixo venint en el meu temps lliure. Em sento molt a gust amb la gent i em vaig sentir molt ben acollida quan vaig venir. M’agrada el seu paisatge, la seva llum, passejar pels voltants…
Durant tots aquests anys que el meu fill ha estudiat a l’escola del poble he format part activa de l’AMPA i conec força el seu dia a dia.
La il·lusió de poder col·laborar i treballar pel futur de Borredà m’ha portat a integrar-me a la llista de TJB_AMUNT.
Sóc llicenciada en enginyeria d’automoció. Treballo en una empresa d’enginyeria del sector automovilístic.
Fa 15 anys vaig començar a venir a Borredà. Hi he viscut 10 anys i segueixo venint en el meu temps lliure. Em sento molt a gust amb la gent i em vaig sentir molt ben acollida quan vaig venir. M’agrada el seu paisatge, la seva llum, passejar pels voltants…
Durant tots aquests anys que el meu fill ha estudiat a l’escola del poble he format part activa de l’AMPA i conec força el seu dia a dia.
La il·lusió de poder col·laborar i treballar pel futur de Borredà m’ha portat a integrar-me a la llista de TJB_AMUNT.
Ian Ruiz
Soc nascut a Borredà. He viscut i crescut en aquest petit i bonic poble. He estudiat a la seva escola, jugat pels seus carrers i descobert cadascun dels seus racons. Soc estudiant de nutrició humana i dietètica a la facultat de medicina de Reus i ara, amb 21 anys, em plantejo invertir un temps de la meva vida en aportar idees i sumir-me en aquest projecte per poder tornar a veure el meu poble viu. Em preocupa la despoblació dels entorns rurals i la manca d’oportunitats que als joves se'ls pot oferir. Per això soc aquí, per aportar el meu gra de sorra i compartir les meves inquietuds.
Vull ser testimoni d’una nova etapa on Borredà torni a ser un poble viu, alegre i capaç.
Vull ser testimoni d’una nova etapa on Borredà torni a ser un poble viu, alegre i capaç.
Adrià Casòliva
Sóc nascut a Vic, tot i que sovint també dic que sóc fill de Borredà per part de pare, ja que he passat caps de setmana i estius al poble des de que tinc ús de raó, és a dir, tota la infantesa i adolescència.
Sóc llicenciat en Dret i exerceixo d’advocat en l’àmbit del dret penal. La raó que em va portar a dedicar-me a aquesta professió, a part de l’herència familiar, és bàsicament la necessitat que des de ben jove he sentit per la defensa de les persones, els seus drets, i, en definitiva, l’intent de posar el meu gra de sorra perquè les coses canviïn.
Així mateix, la majoria dels borredanencs/ques que em coneixeu sabreu que la meva gran passió és la música. Des de ben jove he estat involucrat en diversos projectes musicals duts a terme al poble, ja sigui dalt l’escenari o organitzant concerts. Crec, sens dubte, que la cultura és i ha de ser un mitjà imprescindible per al canvi.
La raó que m’ha portat a involucrar-me en aquest projecte tan il·lusionant, és bàsicament per una raó. Si bé sempre m’he mogut al voltant de diferents moviments socials, he decidit fer el pas real d’involucrar-me en aquest projecte per la necessitat urgent de canvi que crec que el poble es mereix. És hora de fer un pas endavant. Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Sóc llicenciat en Dret i exerceixo d’advocat en l’àmbit del dret penal. La raó que em va portar a dedicar-me a aquesta professió, a part de l’herència familiar, és bàsicament la necessitat que des de ben jove he sentit per la defensa de les persones, els seus drets, i, en definitiva, l’intent de posar el meu gra de sorra perquè les coses canviïn.
Així mateix, la majoria dels borredanencs/ques que em coneixeu sabreu que la meva gran passió és la música. Des de ben jove he estat involucrat en diversos projectes musicals duts a terme al poble, ja sigui dalt l’escenari o organitzant concerts. Crec, sens dubte, que la cultura és i ha de ser un mitjà imprescindible per al canvi.
La raó que m’ha portat a involucrar-me en aquest projecte tan il·lusionant, és bàsicament per una raó. Si bé sempre m’he mogut al voltant de diferents moviments socials, he decidit fer el pas real d’involucrar-me en aquest projecte per la necessitat urgent de canvi que crec que el poble es mereix. És hora de fer un pas endavant. Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.